Avui, amb en Joan Anton, he après a entendre que no he de pensar com fins ara, és a dir, he de ser conscient que la forma en la que fins ara entenia com a educació a través de les TIC, no és correcte. Aquella imatge típica de tenir una sala d'ordinadors o els infants aprenent a fer servir el word, durant tot una hora, no és l'ensenyament/aprenentatge de les TIC.
Les TIC han de ser un recurs, ja inclós a l'aula, com un company més de viatge en tot el camí cap el coneixement i l'experimentació. Ens ha d'ajudar a aprendre i ensenyar, a crear nous reptes, a conéixer nous detalls sobre el propi procés d'aprenentatge. És com un suport més pel professor, com una agenda o un boli però connectat a la red i digital.
Crec que és així com realment podrem adaptar al infant a la societat, com podrem formar-lo com a persona que és de ple dret de la societat.
Però per aconseguir això, necessitem el recolzament polític, necessitem recolzament ecónomic que actualment, falla. Tot i així, cada dia són més els mestres i alumnes que disposen d'ordinadors a l'aula, això fa que, com he dit abans, els infants sentin que allò que tenen a casa i que poden fer-ho servir per a jugar...també té una utilitat educativa i didàctica. I per tant, estem educant als infants a treballar positivament amb les TIC, ja que a casa aquest treball no el podríen fer amb els seus pares. Penso doncs, que és necessàri veure la utilitat de les TIC durant el procés d'aprenentatge, l'infant aprén a ser autónom, a ser creatiu i crític, com bé sabem el ser crític, autónom, participatiu, és una dels objectius principals de l'educació.
Finalment la meva pregunta és si la societat està preparada per aquest canvi, si tothom ho entén com una cosa positva pel desenvolupament de la societat i si els governs estan preparats?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada