Avui, ha través de la lectura del meu grup, he après a observar les necessitats que té actualment el sistema educatiu i com l'Estat no inverteix en canviar les seves polítiques pedagògiques. Tot i que al llarg dels anys ha invertit en recursos no ho ha fet a nivell formatiu i divulgatiu, creant un buit on les TIC es veuen com un segon plà, com un recurs i assignatura a part.
M'ha fet entendre que allò que jo entenía per informàtica i que treballàvem fóra de l'aula, és un concepte ineficaç per a l'educació. He entès, doncs, que les tecnològies han de ser un eix transversal, és a dir treballar-les en tots els àmbits com si parlèssim d'una inclusió.
Per tant, crec en la idea de la unió de les TIC amb l'educació sense que cap hi sobresurti, agafades de la mà.
Un dels dubtes que tinc és si realment s'aconseguirà que tothom accedeixi a la vida en les TIC, si encara hi ha gent que hi han altres prioritats i ho troben com un tema secundàri.
Sóc una alumna de 2n curs de la ub, estem fent un diàri sobre l'aplicació de les TIC en l'etapa d'educació infantil, dins el marc de l'assignatura d'alfabetització digital.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada